Clotencs i clotenques, traieu-vos les teranyines de la closca perquè arriba la Festa Major del Clot-Camp de l’Arpa!!! I no una festa major confinada com la de l’any passat, sembla que serà una de veritat. Després de patir molt amb la pandèmia i els seus efectes, sembla que finalment podrem celebrar els actes en una situació de seminormalitat.
Encara que, per nosaltres, les mai més seran normals. Serà la primera Festa Major sense en Llorenç Ladero, que ens va deixar l’any passat… . Allà on siguis, que la terra et sigui lleu. T’enyorarem!
Comencem divendres 5 i dissabte 6, amb les Barraques al fossar del Parc Del Clot on tindrem una barraca molt mona juntament amb el Ball de Bastons del Clot
Aquest any ens han fet gruar fins l’últim moment i, per tant, ens saltarem la Cursa de Dracs i ens la guardarem per l’any vinent. Però si que celebrarem els Versots satírics, que farem diumenge 7 a les 13:30h a la plaça Valentí Almirall, que us hi jugueu que parlem del Covid19 i el Procicat…
Dissabte 13 serà el moment de la Festa de Foc, espectacle de foc i música que hem anomenat Cant de Foc on tindrem la valuosa col·laboració de la Coral da Capo, que aprofitaran per celebrar amb nosaltres el seu 10è aniversari. Serà a les 20:30h al fossar del Parc del Clot.
I per fi, dissabte 20 serà el moment d’acollir dos actes de foc: a les 19:30h a la plaça del Mercat, celebrarem el 2on Picafoc, acte on col·laborarem amb el Ball de bastons del Clot, i a les 20:30h, a la pl de Can Robacols, farem el 43è correfoc del barri.
Però això no s’acaba aquí, durant els dies de Festa Major, des del 9 i fins el 21, hi haurà una exposició fotogràfica al foyer de l’Orfeó Martinenc anomenada “Retrats sota el foc”, obra de DGC Fotografia.
Avui és dia 11 de novembre, Sant Martí, i hauriem d’estar celebrant un aniversari dels grossos, el nostre Tolc avui fa 25 anys que es va estrenar en un espectacle de Festa Major, acompanyat dels seus padrins que eren els presidents de les entitats del barri…
El bateig del Tolc
Haviem pensat de fer una trobada d’amics amb altres bèsties de la ciutat, encara que només estiguessin exposades al seu costat per que poguessin fer una festa de pijames però les restriccions no ens ho han permès. Només ens permeten publicar-ho als quatre vents…. i això fem…
El mateix dia, fa 25 anys, va ser la última aparició del drac de roba. Es va jubilar després d’una última cursa que, per cert, és la única que va guanyar (segurament per què la va fer contra el Tolc i encara no el teniem per la ma).
La última cursa del drac / La primera del Tolc
Quan ens deixin tornar als carrers, ho celebrarem amb vosaltres!
Sant Jordi, la Mona Solidària, Cercavila de Cultura Popular de les festes de Primavera, Revetlla de Sant Joan, Revetlla de Sant Pere… A banda d’allò que no hem pogut celebrar com a colla, els més romàntics de la cultura popular també ens hem quedat sense Patum, sense la Carretillada de l’Arboç, sense les Santes de Mataró, sense l’Aquelarre de Cervera, sense l’Escaldarium de Caldes de Montbui, sense el Diabòlic de Vilafranca del Penedès, sense la Baixada de la Misericòrdia a Reus, sense el final apoteòsic del correfoc de festa major de Sant Quintí de Mediona, sense l’encesa de fuets a Granollers… i una llarga llista d’altres festes de barris, pobles i ciutats que configuren la nostra identitat i que no s’han pogut fer o que no es faran.
Aquest “mal bitxo” ens ha tret allò més essencial de les nostres vides, no només les festes, celebracions i trobades, sinó també aquells elements més bàsics i importants que, igual que l’associacionisme, formen part del ciment d’aquesta societat: trobades familiars, birretes amb els amics i companyes de colla, petons, abraçades, contacte, acompanyament, comiats… (encara i així sempre seràs Diable del Clot).
Malgrat tota aquesta part més amarga i negativa, a la colla hem apostat per seguir treballant en allò que estava a les nostres mans (poc) i ens hi havíem compromès.
Just a principis d’any vam posar en marxa un nou funcionament intern a la colla. En arribar el confinament encara no havíem tingut temps d’engegar la nova maquinària de gestió (repartiment de feines, responsabilitats i tasques, eines de treball participatiu i assembleari…). Aquest fet ha estat una gran dificultat a l’hora de seguir treballant plegats. Posar en marxa un nou sistema de funcionament sense poder veure’ns les cares ha estat una experiència que, de ben segur, costarà d’oblidar. Potser gràcies a la voluntat i la implicació dels diferents membres l’engranatge no ha deixat de girar, amb dificultat… però no ha deixat de girar.
Ens hem hagut de reinventar, com tothom: reunions telemàtiques, converses per WhatsApp… Diu que “o t’adaptes o caduques”. Doncs això, tant si t’agraden les noves tecnologies com si no, hem hagut d’aprendre a jugar amb això: només parla un i els altres amb el micro mutejat, demanes paraula per parlar tant si com no, vas a buscar-te a la nevera alguna cosa per beure mentre l’altre et fot el rotllo, apagues la càmera mentre et fas el sopar i els altres debaten… Tot de petites coses bones i divertides. Malgrat això hem pogut corroborar que, ni de bon tros, mai dels mais, les noves tecnologies podran substituir les trobades presencials amb amigues i companys de colla: on no només escoltes i opines, sinó que també reps molts més imputs que acompanyen la trobada i permeten rebre la conversa d’una manera molt més sana i completa.
És evident que aquesta pandèmia ens ha deixat molt tocats com a colla i com a sector de participació (correfocs, cercaviles, versots, espectacles pirotècnics, bestiari festiu…). Però creiem que tot el bagatge que tenim i la passió i les ganes de mantenir viva la flama i el repic de tabal, seran l’antídot perfecte contra els efectes d’aquesta maleïda pandèmia. Quan poses al límit qualsevol cosa, és quan realment descobreixes les seves virtuts, mancances i potencialitats.
Crec que és a partir d’això que hem de refer la trencadissa.
Salut, carretilles i tabals! Visquin les persones i visquin les trobades i les birretes còmplices!!
Amb motiu dels quaranta anys de la fundació de la primera colla de diables de Barcelona de l’època moderna, els Diables del Clot, us presentem la primera guia il·lustrada que recull tots els grups de diables de la ciutat de Barcelona. És una mostra exhaustiva de les colles que trobem repartides pels barris de la ciutat.
Cada colla de diables té un caràcter propi, una història que el defineix, una indumentària que el representa, formada pels vestits, les forques, les maces i els estendards. Algunes colles són formades per adults i algunes altres, per infants, l’autèntic planter del futur de la nostra tradició més popular. Hi ha algunes colles que van acompanyades de la diablessa i de Llucifer; uns altres, de figures ben singulars i, com no podia altrament ser, alguns també són vigilats de prop per un arcàngel o un sant, els seus rivals eterns.
Aquest volum és el primer dels ‘Grups Festius de Barcelona’, una col·lecció de guies de les figures de festa de la ciutat, totes il·lustrades per Juanolo i acompanyades dels textos de Xavier Cordomí. Llegint aquestes guies, descobrirem que aquests éssers fantàstics que evoquen mites i llegendes donen forma a la nostra cultura més popular, a la nostra història i a la nostra ciutat.
Diables del Clot 