Visquin les persones i visquin les trobades i les birretes còmplices!
Sant Jordi, la Mona Solidària, Cercavila de Cultura Popular de les festes de Primavera, Revetlla de Sant Joan, Revetlla de Sant Pere… A banda d’allò que no hem pogut celebrar com a colla, els més romàntics de la cultura popular també ens hem quedat sense Patum, sense la Carretillada de l’Arboç, sense les Santes de Mataró, sense l’Aquelarre de Cervera, sense l’Escaldarium de Caldes de Montbui, sense el Diabòlic de Vilafranca del Penedès, sense la Baixada de la Misericòrdia a Reus, sense el final apoteòsic del correfoc de festa major de Sant Quintí de Mediona, sense l’encesa de fuets a Granollers… i una llarga llista d’altres festes de barris, pobles i ciutats que configuren la nostra identitat i que no s’han pogut fer o que no es faran.
Aquest “mal bitxo” ens ha tret allò més essencial de les nostres vides, no només les festes, celebracions i trobades, sinó també aquells elements més bàsics i importants que, igual que l’associacionisme, formen part del ciment d’aquesta societat: trobades familiars, birretes amb els amics i companyes de colla, petons, abraçades, contacte, acompanyament, comiats… (encara i així sempre seràs Diable del Clot).
Malgrat tota aquesta part més amarga i negativa, a la colla hem apostat per seguir treballant en allò que estava a les nostres mans (poc) i ens hi havíem compromès.
Just a principis d’any vam posar en marxa un nou funcionament intern a la colla. En arribar el confinament encara no havíem tingut temps d’engegar la nova maquinària de gestió (repartiment de feines, responsabilitats i tasques, eines de treball participatiu i assembleari…). Aquest fet ha estat una gran dificultat a l’hora de seguir treballant plegats. Posar en marxa un nou sistema de funcionament sense poder veure’ns les cares ha estat una experiència que, de ben segur, costarà d’oblidar. Potser gràcies a la voluntat i la implicació dels diferents membres l’engranatge no ha deixat de girar, amb dificultat… però no ha deixat de girar.
Ens hem hagut de reinventar, com tothom: reunions telemàtiques, converses per WhatsApp… Diu que “o t’adaptes o caduques”. Doncs això, tant si t’agraden les noves tecnologies com si no, hem hagut d’aprendre a jugar amb això: només parla un i els altres amb el micro mutejat, demanes paraula per parlar tant si com no, vas a buscar-te a la nevera alguna cosa per beure mentre l’altre et fot el rotllo, apagues la càmera mentre et fas el sopar i els altres debaten… Tot de petites coses bones i divertides. Malgrat això hem pogut corroborar que, ni de bon tros, mai dels mais, les noves tecnologies podran substituir les trobades presencials amb amigues i companys de colla: on no només escoltes i opines, sinó que també reps molts més imputs que acompanyen la trobada i permeten rebre la conversa d’una manera molt més sana i completa.
És evident que aquesta pandèmia ens ha deixat molt tocats com a colla i com a sector de participació (correfocs, cercaviles, versots, espectacles pirotècnics, bestiari festiu…). Però creiem que tot el bagatge que tenim i la passió i les ganes de mantenir viva la flama i el repic de tabal, seran l’antídot perfecte contra els efectes d’aquesta maleïda pandèmia. Quan poses al límit qualsevol cosa, és quan realment descobreixes les seves virtuts, mancances i potencialitats.
Crec que és a partir d’això que hem de refer la trencadissa.
Salut, carretilles i tabals!
Visquin les persones i visquin les trobades i les birretes còmplices!!
David Salvadores
Diables del Clot 